dimecres, 21 de maig de 2008

Eclosió desapercebuda d'un finit cabàs de lletres


Hola a tothom i a totdon.

Aquests dies estic re-descobrint els valors de l'amistat i el treball conjunt en que un petit grup de persones amb inquietuds i una certa pau amb la vida poden abocar les seves forces per un objectiu comú, un projecte. Això permet desenvolupar, o treure el rovell d'aquell sentiment d'afectivitat i bon rollo amb els teus 'semejantes', paciència, comprensió i interès per els ànims d'altri. És d'agraïr, fent aquest tipus de coses, més que mai, és el que em dona més sensació de que el temps no existeix, i sí que existeixen les experiències i els fruits que fem.

Salvem la natura, deixem que faci el seu curs. (això no ve a cuento però és una declaració d'intencions)

Ostres quin primer post més profund... nem malament!

Salut =)

1 comentari:

laferaferotge ha dit...

Hola, et faig una visita! No te'n refiis gaire, d'aquest equip de mallorquins...!