dilluns, 22 de setembre del 2008

Forat Negre


El món s'acaba, d'això en tenim bastantes mostres... Que les ciutats estan sobre-saturades de gent, que la gent està sobre-saturada de ciutat, que les màquines ja controlen el 49% de la trajectòria de les nostres vides, que el res-a-fer que fa dècades hi ha als paisos sub-desenvolupats està envaint el nostre primerissim món, que la gent creu en les armes, que es continuen fabricant armes, que es continuen comprant armes, que es continuen disparant armes, que la gent odia, que la humanitat procrea sense parara, una massa espessa de carn que devasta el natural desenvolupament de la terra, que ja anem per Gran Hermano 10, que la gent quan s'avorreix mira la tele...

en fi...

però amb tot això, i altres estimuls privats, tinc la sensació d'estar perdut dins un forat negre, desconnectat del meu entorn i dels meus suposats afers actuals... per molta pressio que pensés que hi ha, per molta importància i trascendència... res, foscor, silenci, i contestadors automàtics.

dilluns, 4 d’agost del 2008

dimarts, 8 de juliol del 2008

cura d'angoixa


Col·loco els meus llavis damunt el costat dels teus ulls, allà on s’acaben les pestanyes i on el relleu queda marcat per una banda per l’orbita ocular i per l’altra per la carn que aguanta el teu ull. M’asseguro que he cobert amb els meus llavis completament la zona i aspiro una mica, prou perquè notem els dos que t’estic besant.

Espero. Noto la temperatura d’aquella part de teu rostre i la seva suau textura.

Continuo sense fer cap altre moviment. Noto com els músculs de la teva vista, tremolosos però serèns, són espectadors invidents d’una mostra de sentiment i expressió emocional.

Respiro fons, pel nas, sense moure els meus llavis del teu damunt.

I després de tot això, no massa temps, suficient perquè no t’ho prenguis com una broma, aspiro amb la boca una mica més i m’enretiro enrera, fent que els meus llavis al alliberar-te facin un lleu soroll de besada.

Ara, perplex, sense pensar en què vindrà següent, començo a reviure les sensacions del petó, immòvil i commogut.

Obrir i tancar els ulls. Canvi d’expressió, tornem a la normalitat. Somric.”

dimecres, 2 de juliol del 2008

Alter Ego

Leiden! Ai wontxu tu da nait...

bé, per dir algo... va nem a pujar el nivell musical,.... ESTIC ESCOLTANT EL NOU DISC DE GREG HOWE! Fusió a tope! que guai, potser el paio aquest fa una música molt complexa i nada d'olla, però té un feeling i una frescor tocant que em trempa sens parar!

per cert, salut des de Leiden!

divendres, 23 de maig del 2008

gris, caminars capcots i engany


professió
negoci
ofrena
entesa
transacció
coneixement
transformació
aparença
tracte
concentració
espera
...
espera...
avorriment
motivació
desgast
contaminació
des-humanització
esepera
oblit
ritme
rit...
...me
benefici
...
MORFINA
mor
T

dimecres, 21 de maig del 2008

Eclosió desapercebuda d'un finit cabàs de lletres


Hola a tothom i a totdon.

Aquests dies estic re-descobrint els valors de l'amistat i el treball conjunt en que un petit grup de persones amb inquietuds i una certa pau amb la vida poden abocar les seves forces per un objectiu comú, un projecte. Això permet desenvolupar, o treure el rovell d'aquell sentiment d'afectivitat i bon rollo amb els teus 'semejantes', paciència, comprensió i interès per els ànims d'altri. És d'agraïr, fent aquest tipus de coses, més que mai, és el que em dona més sensació de que el temps no existeix, i sí que existeixen les experiències i els fruits que fem.

Salvem la natura, deixem que faci el seu curs. (això no ve a cuento però és una declaració d'intencions)

Ostres quin primer post més profund... nem malament!

Salut =)