És curiós veure com a vegades el cervell et pot jugar aquestes passades, en que et torna apàtic amb les teves coses més habituals i pràcticament t'obliga a canviar radicalment algun aspecte de la meva vida. És estimulant, tot i que fent autoanàlisi costa creure la diferència entre l'ímpetu anterior a l'estat apàtic. És com si t'haguéssis transformat en unaltra persona, o més aviat com si el món, fora de tu mateix, s'hagués transformat, enquistat de manera que deixa de ser una cosa vàlida en la qual fonamentar la teva vida.
Posant-me cap per avall he aconseguit posar el món al revés.
