“Col·loco els meus llavis damunt el costat dels teus ulls, allà on s’acaben les pestanyes i on el relleu queda marcat per una banda per l’orbita ocular i per l’altra per la carn que aguanta el teu ull. M’asseguro que he cobert amb els meus llavis completament la zona i aspiro una mica, prou perquè notem els dos que t’estic besant.
Espero. Noto la temperatura d’aquella part de teu rostre i la seva suau textura.
Continuo sense fer cap altre moviment. Noto com els músculs de la teva vista, tremolosos però serèns, són espectadors invidents d’una mostra de sentiment i expressió emocional.
Respiro fons, pel nas, sense moure els meus llavis del teu damunt.
I després de tot això, no massa temps, suficient perquè no t’ho prenguis com una broma, aspiro amb la boca una mica més i m’enretiro enrera, fent que els meus llavis al alliberar-te facin un lleu soroll de besada.
Ara, perplex, sense pensar en què vindrà següent, començo a reviure les sensacions del petó, immòvil i commogut.
Obrir i tancar els ulls. Canvi d’expressió, tornem a la normalitat. Somric.”
